dijous, 21 de maig del 2015

1er Premi Prosa Catalana


Contes per la Nerea :

El riu

N'hi havia una vegada un riu que neixia en una muntanya molt alta on hi havia molta neu. Aquest riu era molt alegre perquè portava molta aigua i al voltant d'ell n'havien molts arbres alts i frondosos, matolls i flors; en aquest arbres vivien molts ocells, a les flors moltes papallones i abelles, i tots baixaven a beure aigua del riu. Però a més a més, dintre del riu hi vivien molts peixos, capgrossos, granota i gripaus i tot era ple de vida gracies a l'aigua que prenien ttots del riu. Tots vivien molt contents gracies a l'aigua que portava el riu. Però el més divertit era una piscina que havien fet els nens amb les predes del riu. Els nens i les nenes anaven tots els dia per jugar amb els ocells, les papallones, les granotes en la piscina que tenien en el riu. Però un dia va succeir una cosa molt estranya. El riu va començar a dur poca aigua i el arbres es van posar tristos perquè començaven a tindre set. Les flors, el peixos, el ocells, i tota la resta de animalets també es van començar a posar malalts perquè casi no hi havia aigua. Els nens ja no podien jugar perquè no hi havia aigua a la seva piscina, fins i tot les pedres s'havien eixugat, així que tots el nens van decidir investigar-ne que es el que passava i perquè no hi havia aigua en el riu. Van començar a pujar riu a dalt i van veure que havien tallat molts arbres i que amb ells havien fet una pressa que no deixava passar l'aigua. Quan se'n van apropar van veure una piscina molt grossa i dins d'ella hi havia un ogre que es reia a riallades. Els nens es van espantar i van sortir corrent d'aquell lloc.
Quan es van allunyar bastant es van trobar amb els ocells, les papallones i la resta d'animalets que volien que els segueixin. Els nens van fer cas dels seus amics animals i van arribar 'hi a una casa molt gran, on vivia un gegant bondadós. Els nens i nenes li van explicar al gegant que el riu s'estava secants i els arbres, les flors, el peixos i les papallones s'estaven morint perquè no podien beure aigua.
El gegant bondados se'n va anar amb ells a la piscina que s'havia fet l'ogre. El va agafar, li va dir que no tornés mai més al riu i el va lleçar a la muntanya mes alta que hi havia. Després de un cop de peu va trencar la pressa i l'aigua del riu va començar a baixar fent rialles de nou.
Els arbres, les flors, els peixos, les papallones, el ocells, les pedres y tots el animalets, però més que ningú altre, el nens i les nenes estaven feliços perquè tots podien torna a beure aigua del riu.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat, i el conte del aigua s'ha acabat.


Autora: Verónica Arancibia Jerez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada