dijous, 21 de maig del 2015

1er Premi CFI Prosa Castellana

Autora: Souhayla el Boutakmanti el Azizi. 

  El verdadero amor 

 Volví tras varios años, aquel lugar que me vio crecer y que me arropó en su lecho tanto tiempo. Aún recuerdo mi partida, tantas lágrimas derroché junto a él. Nos dimos nuestros últimos besos, sin poder llegar a pensar que serían definitivamente los últimos. Él fue mi primer amor, nunca logré dejar de pensar en él. Esa mirada tan sincera, esos labios tan sensuales, esa sonrisa que se me contagiaba siempre. Nunca pude olvidarme de él y por eso estaba dispuesta a decir todo aquello que jamás le dije y de demostrarle que todos mis sentimientos eran sinceros y que todo este tiempo no había desaparecido su recuerdo si no cada segundo estaba mas segura de lo que sentía. Al llegar bajé del coche exaltada, todo era tal y como lo dejé años atrás, como si el tiempo se hubiera detenido y esperaba mi regreso. Caminando, caminado sin darme cuenta llegué a su casa, decidí tocar, iba a por todas, quería que el tiempo siguiera pero esta vez junto a él para siempre.
Toqué a la puerta, tras varios segundos abrió la puerta era él, no había cambiado nada. 
Al verlo se me iluminó una sonrisa en la cara, noté como nunca algo en el corazón, un dolor muy fuerte, cuesta de expresar lo que en ese momento se me estaba pasando por la mente, lo que mi cuerpo estaba sufriendo y el deseo de decirle todo lo que durante años había esperado. En ese momento se me vino el mundo abajo al ver a esa mujer junto  él. Pensé que él a diferencia de mi pudo rehacer su vida que quizá lo que yo sentía hacia él era inmenso al lado de lo que él sentía o sintió alguna vez. Dudas y mas dudas pasaban por mi cabeza quería echar a llorar pero él no dejaba de mirarme, con esa mirada tan dulce. Entonces empezó a hablar y  a preguntarme cosas absurdas, nos tiramos horas y horas así, sin hablar en nada concreto y lo único que hacia yo era pensar en la imagen de esa mujer. Aquella que odié durante ese tiempo al saber que ella ocupaba mi lugar. 
Ya era tarde, ya me tenía que ir y él caballerosamente me quiso acompañar. Caminamos en silencio por esas callejuelas, no me dijo nada pero no dejó de mirarme, hasta que rompí el silencio diciendo " ya hemos llegado". Nos despedimos sin decir nada, allí las palabras sobraban. Se fue calle abajo y yo no dejé de verlo hasta que se alejó tanto que la mirada no me dejó seguirle los pasos.
Al día siguiente me llamó y me dijo que tenía algo que darme. Quedamos para hacer un café en un bar del pueblo, donde solíamos ir tiempo atrás. Recordamos niñerías que envejecida por el tiempo. Ya se hozo tarde y tenía que irse, supongo que para estar con su mujer, pero antes de irse me hizo prometerle que no abriría la caja hasta que no me avisara. Tal y como me dijo no abrí la caja, aunque tengo que admitir que me moría de ganas, pero la promesa me hizo no defraudarle.
Al  amanecer encontré una carta en la puerta en la que citaba en aquel acantilado que fue testigo de momentos inolvidable de los dos. Quería aclararme algo, así que al anochecer nos volveríamos a ver. 
La duda me rondaba mi cabeza durante el día entero, no sabía si era apropiado ir. Ya era tarde, pero decidí ir. Llegué lo suficientemente temprano para ver su cara de desilusión.
Me dijo: " me voy, ya que es tarde con esto me lo has dejado claro". No me dio tiempo a decirle nada.
Al día siguiente vino la policía a mi  casa , me dejo una carta que ponía mi nombre y dijo uno de ellos " lo siento", no entendí nada no sabia que pasaba.
Salí a la calle mientras, abrí la carta tan fuerte que rompí un trozo de ella, pero se podía seguir leyendo.
En la carta ponía " no quiero que pienses que no te quiero, porque no es así. Durante estos años no dejé  de pensar en ti. Creí  que el amor hacia mi había caído en el olvido. Si llegas a cumplir nuestros sueños juntos, hasta el fin de nuestros días pero no pudo ser, como mi fin no llegaba, he echo que llegue,. así mi corazón  descansará después de tanto sufrimiento por no tener lo que tanto deseaba, a ti. Ahora tan solo deseo que salgas adelante, que te vuelvas a enamorar y que te olvides de todo de mi, como si no hubiera existido. Por último te diré algo que nunca te dije, te quiero.
La mujer que viste en mi casa era mi hermana, nunca llegué a sacarte de mi cabeza, ni pude rehacer mi vida al lado de otra mujer, porque la única mujer que existió en mi vida fuiste tú.
Caminando caminando llegué al acantilado. Mientras dos lágrimas recorrían mis mejillas, di un paso al frente, dejando caer mi cuerpo. Así la muerte nos separó y nos unió de nuevo. Ya nunca nos separará nada.

1er Premi Poesia Catalana

EL LLOC ON INERT SOSPIRO AMOR 

 Ei, vos! Quina llosa que duc
 no em pesa i tampoc em fa nosa.
 Mes us aclariré una cosa
 manquen lletres per dir-vos rosa
 m'em sobra una de retuc.

 I en la foscor sol, arrulit
 mirant a un paisatge millor
 pel bé d'aquesta observador
que d'una llosa és portador
 doncs aquest és per mi maleït.

 Ei, tu, llosa d'alló no dit
 dos ulls em van emmetzinar
 com fletxes clavades al pit
 a l'instant que jo et vaig trobar.

 Jo sé d'on sortiren els dards
 vidrieres que porten al cel
 finestres que canten els bards
son les que em reptaren a duel.

 A duel em debato amb la mort
 m'atanso a tu, llum de l'albada
 Sera aquesta la meva sort?
 Ets tu llum de meva estimada.

 Llosa meva que no puc més
 lluitar contra el mortal verí 
temps que l'amor guanyi és
 de que s'endugui el meu destí.

 Finestres que porten al cel
 a cada una llur sol naixent
els acompanya el seu estel
i els dóna reflexos d'argent.

I em recull com paraula al vent
em porta cap al sol ixent
sol que sou vos, meva estimada
daurada amb la llum platejada
per vos el que estic dient.

A la llosa el missatge escrit
de dues lletres té la mancança
sagetes travessant-me el pit
ei! encara viu l'esperaça 
que el meu amor us quedi dit!

AMANTUR                

  ORIOL GIBERT ZAIDÍN

1er premi CFI Poesia Catalana




Buscant la meva


Autora: Fernanda Leticia Mort Mujica.

ànima...

Surto a caminar.
Així l´aire es porta meus
contradiccions i imperfeccions.
Neteja amb la seva suau brisa.
Tot el vull amagar.
Que brolla a la seva mercé.
Com un caprici recurrent.
Imagines, persones, situacions
no concloses.
Fantasmes del passat.
Es una sensació. 
D, estar en una muntanya russa.
No estable.
Que es estable?
La felicitat, l´amor, una feina, un somni.
Son tan vulnerables.
Que ens fem mal tant.
Que no n´hi ha prou.
Fins no veure`ns sense ànima.
Després la busquem
frenèticament per tots els
racons i foscors mes incerts...

Flor de cirerer.



1er Premi Prosa Catalana


Contes per la Nerea :

El riu

N'hi havia una vegada un riu que neixia en una muntanya molt alta on hi havia molta neu. Aquest riu era molt alegre perquè portava molta aigua i al voltant d'ell n'havien molts arbres alts i frondosos, matolls i flors; en aquest arbres vivien molts ocells, a les flors moltes papallones i abelles, i tots baixaven a beure aigua del riu. Però a més a més, dintre del riu hi vivien molts peixos, capgrossos, granota i gripaus i tot era ple de vida gracies a l'aigua que prenien ttots del riu. Tots vivien molt contents gracies a l'aigua que portava el riu. Però el més divertit era una piscina que havien fet els nens amb les predes del riu. Els nens i les nenes anaven tots els dia per jugar amb els ocells, les papallones, les granotes en la piscina que tenien en el riu. Però un dia va succeir una cosa molt estranya. El riu va començar a dur poca aigua i el arbres es van posar tristos perquè començaven a tindre set. Les flors, el peixos, el ocells, i tota la resta de animalets també es van començar a posar malalts perquè casi no hi havia aigua. Els nens ja no podien jugar perquè no hi havia aigua a la seva piscina, fins i tot les pedres s'havien eixugat, així que tots el nens van decidir investigar-ne que es el que passava i perquè no hi havia aigua en el riu. Van començar a pujar riu a dalt i van veure que havien tallat molts arbres i que amb ells havien fet una pressa que no deixava passar l'aigua. Quan se'n van apropar van veure una piscina molt grossa i dins d'ella hi havia un ogre que es reia a riallades. Els nens es van espantar i van sortir corrent d'aquell lloc.
Quan es van allunyar bastant es van trobar amb els ocells, les papallones i la resta d'animalets que volien que els segueixin. Els nens van fer cas dels seus amics animals i van arribar 'hi a una casa molt gran, on vivia un gegant bondadós. Els nens i nenes li van explicar al gegant que el riu s'estava secants i els arbres, les flors, el peixos i les papallones s'estaven morint perquè no podien beure aigua.
El gegant bondados se'n va anar amb ells a la piscina que s'havia fet l'ogre. El va agafar, li va dir que no tornés mai més al riu i el va lleçar a la muntanya mes alta que hi havia. Després de un cop de peu va trencar la pressa i l'aigua del riu va començar a baixar fent rialles de nou.
Els arbres, les flors, els peixos, les papallones, el ocells, les pedres y tots el animalets, però més que ningú altre, el nens i les nenes estaven feliços perquè tots podien torna a beure aigua del riu.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat, i el conte del aigua s'ha acabat.


Autora: Verónica Arancibia Jerez

1r Premi: Poesia Castellana

Autora: Mª José González Carrilo 

AMISTAD

Amistad

Que bonita palabra! 

que difícil de explicar, 

que grandeza encierra en ella

 si la sabes conservar.


 Hay quien no la conoce

 y la busca sin cesar,

 también hay quien la posee

 y no la sabe apreciar.


 Qué bonito es compartir

 con alguien tus alegrías

 desengaños y tristezas

 que a veces tiene la vida.


 La verdadera amistad es leal

 no conoce la traición

 es frágil como el cristal 

 y hermosa como una flor.


 Es entrañable y eterna

 llena de grandiosidad,

 si es amistad verdadera

 nunca se puede olvidar.

1er Premi de Prosa Castellana

Crónicas desde la celda

Salud. Esta es mi historia, al menos la del peor día de mi vida. Me encontraba en Suiza con el tiempo me había convertido en un rico empresario de ocio. En mi país pagaba demasiado y contra más tenía más quería. Fui a cerrar un acuerdo con una empresa de este país el de los cuatro rincones. Se sospechaba que una banda de delincuentes iba tras de mí, pero pensaba que no era más que un rumor que susurraba el viento. No tomé precaución alguna, llevé a una entidad financiera veinticuatro millones de libras en efectivo. Una vez dentro del banco, comenzó la pesadilla: siete hombres disfrazados de Spiderman entraron en el banco. Armados cuatro de ellos con fusiles Kalashnikov y los otros tres, con Uzis del calibre 12, venían a por mí lo sabía. Me golpearon la cabeza con la culata de un fusil y empecé a sangrar. en ese momento de adrenalina. un empleado dio la alarma y nos atrincheraron, pero ami me llevaron al servicio para limpiarme y tratarme la herida. En un instante aseste una patada a mi verdugo, cayó inconsciente y lo rematé. Despojé al cadáver, comprobé que tenía un puro habanero y un puro en el bolsillo interior de mi americana. Inventé un sistema con la pólvora de la munición. Amontoné la pólvora de todas las balas , la presioné dentro de mi zippo, pero antes, encendí el puro y lo impregné con el queroseno del mechero. Poco a poco y con buena letra, empecé a pensar y a ir a otro habitáculo, un almacén de papel donde guardaban los archivos menos importantes de sus clientes. Allí cogí papeles ya que tenía conocimientos de la química del papel y la celulosa. Sabía que, queroseno más pólvora a presión y papel impregnado de productos químicos harían una gran explosión. Le di vueltas, lo preparé todo y lo prendí. Acto seguido, me refugié entre dos retretes. Explosionó todo el banco y envuelto todo en llamas entraron los bomberos, me encontraron empapado y en estado de shock.
Dos meses después, dictó la sentencia del juicio. Me culparon de cometer treinta y dos homicidios.
Condenado, solo y despojado de mi gran fortuna, escribo entre rejas ésta historia para que cuando encuentren mi cuerpo colgando de una tubería, me puedan creer.

Autor: Oliver Diéguez

Sant Jordi 2015

Com cada any els nostres alumnes han estat molt creatius i han participat amb gust en el concurs literari de Sant Jordi.
A continuació teniu els primers premis de cada categoria.



dijous, 19 de juny del 2014

divendres, 23 de maig del 2014

dijous, 27 de març del 2014

Handheld fan. on PhotoPeach

Taller de ventalls.
Hand-held fan. on PhotoPeach

Secon day events on PhotoPeach

Secon day events on PhotoPeach
Segon dia al centre.

Frist day events

El dies 20 i 21 de Març el centre Edelia Hernández ha acollit una delegació de professors i alumnes de cinc països europeus en el context  del projecte Grunntvig.
Aquestes imatges corresponen al primer dia.

dissabte, 8 de març del 2014

CARNESTOLTES 2014 on PhotoPeach


De nou hem celebrat el Carnaval al Centre. Enguany ha estat molt bé en quant a participació i creativitat. Aquesta activitat ens potencia la convivència mitjançant   la creativitat i la festa. Veieu una mostra.

dimarts, 4 de març del 2014


El divendres dia 21 de Febrer vam realitzar una sortida a la Planta Integral de Valorització  de Residus de Sant Adrià de Besòs. La planta ens va sorprendre per les seves enormes dimensions proporcionals a la gran quantitat de residus generats pels 3 milions llargs d'habitants de l'àrea metropolitana.

La planta s'encarrega de produir energia elèctrica i calorífica (fred i calor)  mitjançant la incineració dels residus provinents del rebuig (el container gris) prèviament seleccionats. La planta està dividida en dues parts: una és la Planta de Tractament Mecànic-Biològic, on es separen els residus combustibles (plàstics, fusta i restes de paper) de la resta: paper, metall i orgànic i l'altra és la Planta de Valorització Energètica on es produeix la incineració i producció energètica. Malgrat que la planta té incorporada la tecnologia més moderna, cal destacar que el seu rendiment sempre és inferior als costos de manteniment a causa de la manca de reciclatge en origen.
Si tots separéssim els residus fent servir els contenidors adequats per a cada tipus de brossa, el rendiment s'optimitzaria moltíssim.

divendres, 31 de gener del 2014

Barcelona Modernista - presentacion imagenes


El passat dilluns dia 20 vam fer una sortida per la Barcelona modernista, amb un interessant recorregut per l’Eixample dissenyat per Ildefons Cerdà al segle XIX. Un dels llocs més bonics que vam visitar va ser el passeig de Gràcia, que travessa l'Eixample i on es troben veritables joies del Modernisme, com les Cases Batlló i la Pedrera de Gaudí i d'altres arquitectes Catalans com Doménech i Muntaner (casa Lleó Morera) i Josep Puig i Cadafalch (casa Ametller), que confereixen a aquest carrer un sabor molt especial. Passejar per aquesta zona és com anar caminant per una galeria d'art a l'aire lliure, és simplement meravellós.

Hem vist també el Palau de la Música, el passatge Permanyer, la Torre de les Aigües, l'església i el mercat de la Concepció, la casa de les Punxes i el Palau del Baró de Quadras.
                                                       Siham

dilluns, 20 de gener del 2014

TALLER DE NADAL

El dissabte dia 14 de desembre un grup del curs CAM ens vàrem trobar per elaborar unes pastes típiques de la comunitat Andalusa i així poder compartir amb tots els alumnes del centre el proper dia 20 de desembre en la trobada de Nadal 2013.
A part de la seva elaboració, en la que tots els que hi érem vàrem participar, també vam aprofitar la visita al Roc de Sant Gaietà on vam passejar per diferents estils de construcció en un sol lloc, així com també un relaxant passeig vora del mar.

Una manera de poder coneixe’ns cada dia una mica més i poder compartir tota una jornada fora de les aules. Una barreja d'edats, nacionalitats, experiències, professions, sensacions, estats d’ànim…. Una forma d’aprendre de nosaltres mateixos, els més grans dels més joves i els més joves dels més grans.


Viladecans, 20 de desembre 2013

diumenge, 12 de gener del 2014


SORTIDA A BARCELONA ROMANA I MEDIEVAL
El passat dimecres dia 18 desembre els alumnes del curs CAM vàrem poder traslladar-nos durant unes hores a la Barcelona dels segles IV fins al segle XV. Un trasllat molt fugaç però molt profitós, coneixent de molt a prop i amb les explicacions del professor Teo com  vivien en aquelles èpoques i la construcció de la Barcino romana i la Barcelona medieval. Vàrem descobrir la importància de les muralles, les seves funcions i el seu desenvolupament durant les esmentades èpoques, així com la seva evolució. També vam saber apreciar l’esforç que va suposar la construcció d’aquests monuments que ara són un gran pilar de la nostra ciutat, començant per la muralla romana, la necròpolis, les columnes del temple d’August, i seguint per la Catedral, La plaça del Rei, la Generalitat, l’Ajuntament, Santa Maria del Mar …
Una gran descoberta molt
 a prop nostra i amb un gran contingut del qual moltes vegades no en som coneixedors.
És molt important traslladar-se aquelles èpoques per poder valorar el tresor que tot això ens amaga.
Carme Mas

diumenge, 15 de desembre del 2013

teatre poliorama - diapositivas


El divendres 4 d’octubre un grup d’alumnes del CFA Edelia Hernández varem realitzar una sortida cultural al teatre Poliorama. Va ser una representació matinal especial per escoles que vam compartir amb uns quants instituts.  
 L’obra ‘Estos locos barrocos’ suposa un passeig per l’època barroca, - Cervantes, Velázquez,  Quevedo, Góngora,etc…..- fet  als nostres dies , en una demostració , amb humor i música  de guitarra acústica, de que les coses no son actualment tant diferents com sembla.Els actors  juguen fent participar al públic, fent un intercanvi de guió entre Cervantes i Shakespeare, traient algun futbolista barroc, etc.
A la fi, 1 hora entretinguda  i  com deia la programació, amb “valors com la igualtat, el treball en equip, l’actitud crítica davant el món i la societat, la rebel·lia davant el poder injust, el sentit  d’humor, la llibertat, la justícia, l’amor a l’art i la literatura… En aquests temps foscos i mercantils” .             
  
Joan Rius